Aquesta assignatura m’ha donat una visió diferent de temes com les emocions, la família, l’escola i les necessitats infantils.
He pres consciència que el reconeixement i expressió de les emocions pot ajudar tant a nens com a professionals per tenir una vida feliç. És molt important, tenir temps per expressar-les i compartir-les, i això ajuda realment a desenvolupar-se integralment.
La visió tradicional d’escola que ensenya només continguts acadèmics, no pot ser un model a seguir. Nosaltres com a futurs professionals d’una etapa tan important com l’educació infantil, hem d’anar més lluny.
El treball de les emocions a l’escola està present en cada activitat, començant per l’assemblea, passant per les produccions artístiques dels nens i acabant en un debat començat per un nen sobre qualsevol qüestió. El dia a dia, ha de permetre el diàleg entre els nens i el mestre, i després entre els nens i la seva família.
L’escola ha de ser més que un lloc on es passen moltes hores al dia, a la setmana i al llarg dels anys. Ha de donar la possibilitat a tots els nens de gaudir, aprendre i compartir.
A més a més, ha de garantir que tots els nens tinguin les seves necessitats cobertes, i en cas negatiu, iniciar un procediment amb la col·laboració d’organismes i professionals per tal de que investiguin i prenguin les mesures oportunes.
En relació al maltractament dels nens, he trobat molt interessant el tema de resiliència. Desconeixia aquest concepte sobre la capacitat de recuperació de persones que han sofert una experiència negativa, i continuen amb la seva vida. El trobo revelador, i em dona esperança.
També considero que el treball dels tutors de resiliència, és a dir, aquests professionals que treballen en centres d’acollida o algunes famílies que accepten a nens que han sofert maltractament, té molt de mèrit i s’ha de reconèixer. Són portadors de segones oportunitats per a nens que han sofert experiències molt negatives.
Com a conclusió d’aquesta assignatura, recomanaria a tothom viure feliç i preocupar-se del seu benestar. Una persona feliç, serà capaç de transmetre això a les persones que l’envolten i així successivament.
Avui en dia, resulta difícil aturar el ritme, i pensar si som feliços amb el que estem fent. Aquesta reflexió ens podria ajudar molt a millorar la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada