Comentari articles sobre el període d’adaptació

La conquesta de la classe, El període d’adaptació de Cristòbal Gómez Mayorga, revista In-fàn-ci-a.

Quan un nen perd la fe en la seva mare a causa de la separació comença a perdre la fe en ell mateix, perquè és la seva mare qui dóna seguretat als seus primers temptejos en la vida, qui li reforça els comportaments, qui li dóna seguretat per al repte que comporta l’exploració del món.

Alexander Lowen

El procés d’adaptació a l’escola és molt complex degut a l’elaboració i l’acceptació d’una nova situació amb pèrdues i guanys.

Aquest article mostra que es poden plantejar alguns principis de procediment per dirigir l’actuació.

El trànsit a l’escola és molt important i la relació amb la família imprescindible. El canvis importants com aquest, requereixen d’un temps d’elaboració, un temps en el qual crear uns hàbits a l’escola i una acceptació de normes.

L’autonomia és un objectiu a molt llarg termini ja que necessita de la seguretat en un mateix. Es tracta de deixar als pares i mares, establint altres relacions com l’amistat entre iguals.

“El desig individual té el seu límit en el desig dels altres. Aquest és l’origen de l’acceptació de les normes socials i és el camí que va de l’egocentrisme a la socialització afectiva”.

També es fa referència a la importància de la presència d’ un familiar a la classe per tal de conèixer el mestre, veure l’escola i jugar en els espais sense l’ansietat de la separació. Es tracta d’una forma d’elaborar la separació desprès d’haver conegut el lloc.

Tan important és aquesta elaboració de la separació per als fills com per als familiars. Per això, en les primeres trobades s’ha de donar confiança i parlar d’aquest angoixa.

Per ajudar als nens en aquest procés els nens necessiten algunes situacions, objectes o espais.

Per exemple, els objectes afectius o transicionals que els permetin estar sense la mare, i que estiguin carregats de la seva presència, són ponts entre els pares i els primers amics.

Els espais afectius evoquen la llar amb les seves dependències, poden ser: la catifa, l’espai de la cuineta i la caseta, l’espai de construcció, el racó de plàstica, el de jocs lògics i la biblioteca.

La narració mitològica i els rituals afectius (cançons i jocs) també ajuden al nen en aquest difícil procés.

I no podem oblidar les substàncies afectives com poden ser l’aigua, el fang, la terra, la plastilina, la pintura. Aquestes substàncies poden ser tocades i això tranquil·litza als infants.

Projecte de transició entre cicles: de 0-3 a 3-6, de Flora Ferrer i Núria Carbonell, revista Guix d’Infantil núm. 7 Maig-Juny 2002.

El canvi de cicle de P2 a P3 és un període de transició en el qual els nens passaran de l’escola bressol a l’escola, i que implica un canvi de centre, d’espai, de professionals, de sistemes organitzatius.

Per aquest motiu, és necessari que els tutors rebin informació per organitzar els grups de nens, establir una coherència curricular i per tenir en compte l’acolliment i l’adaptació d’infants i famílies.

Els objectius d’aquest projecte de transició:

- Afavorir la coherència curricular a l’etapa d’educació infantil entre el primer i segon cicle.

- Recollir tota la informació en relació amb l’alumnat.

- Conèixer i poder intercanviar la relació entre escola-bressol, escola i famílies.

- Recollir informació en l’àmbit social.

Una eina que pot ajudar als nens a realitzar aquest canvi tan important, és la maleta de traspàs de grup.

Aquest projecte s’ha de dur a terme entre la tutora del grup 2-3 anys i la tutora del grup 3-4 anys.

Els objectius d’aquest projecte són:

- Treballar la pedagogia del temps.

- Afavorir la relació entre l’escoleta i l’escola.

- Ajudar als infants a desprendre’s d’unes persones i espais coneguts i establir nous vincles sense angoixa.

- Acompanyar als infants en el seu creixement.

Aquesta maleta pot ser qualsevol contenidor on es poden guardar fotos del grup, nom i símbol del grup de l’escoleta, taula d’edats, cançoner, feinetes,etc.

Es tracta d’un mitjà que permetrà als infants tenir records de l’escoleta i poder mostrar-los als nous companys i mestres.