LA TEORIA DE L’AFECCIÓ

“Un niño que sabe que su figura de apego es accesible y sensible a sus demandas les da un fuerte y penetrante sentimiento de seguridad, y la alimenta a valorar y continuar la relación”

(John Bowlby).

Principal autor: JOHN BOWLBY (26 febrer 1907-2 setembre 1990)

Psicoanalista anglès, notable pel seu interès en el desenvolupament infantil i els seus treballs sobre la teoria de l’afecció.

La teoria de l’afecció exposa que és un procés del desenvolupament psicològic de l’animal i del humà que es va desenvolupar com una tendència d’adaptació per mantenir proximitat amb el progenitor.

L’origen d’aquesta teoria es troba en dos articles de 1958:

- John Bowlby, “the Nature of the Child´s Tie to his Mother” que presenta el concepte afecció.

- Harry Harlow, “the Nature of Love”, basat en experiments en els quals els macacos prefereixen l’afecció al menjar.

La necessitat del bebè d’estar pròxim a la seva mare.

L’experiència del treball del psicòleg John Bowlby en institucions amb nens sense figura materna, va conduir-lo a formular la teoria de l’afecció.

L’afecció és el vincle emocional que desenvolupa el nen amb els seus cuidadors o figures d’afecció (caregivers) i que li proporcionen la seguretat emocional indispensable per un bon desenvolupament de la personalitat.

La tesis fonamental d’aquesta teoria és que l’estat de seguretat, ansietat o temor d’un nen es determina per l’accessibilitat i per la capacitat de resposta de la seva principal figura d’afecte (persona amb la que estableix el vincle).

L’afecció proporciona la seguretat emocional del nen: ser acceptat i protegit incondicionalment.

El nen neix amb un repertori de conductes per produir respostes en els pares: la succió, els somriures reflexos, el balbuceig, la necessitat de ser bressolat i el plor. Els bebès cerquen mantenir la proximitat amb la figura d’afecció, es resisteixen a la separació i protesten (ansietat de separació), i utilitzen la figura d’afecció com a base de seguretat per explorar el món.

Més tard, Mary Ainsworth va trobar informació valuosa per l’estudi de les diferències en la qualitat de la interacció mare-fill i la seva influència sobre la formació de l’afecció. Va trobar 3 patrons principals d’afecció:

- Nens d’afecció segura, ploraven poc i es mostraven contents quan exploraven en presència de la mare.

- Nens d’afecció insegura, ploraven freqüentment, fins i tot quan estaven en braços de les mares.

- Nens que no mostraven ni afecció ni conductes diferencials cap a les seves mares.

Recomano la visualització del següent vídeo que mostra els diferents tipus d’afecció amb exemples de pel·lícules:

En el següent vídeo podem veure a John Bowlby parlant de la seva teoria (fragment en anglès):

Aquesta teoria va ser decisiva a l’hora de conscienciar tant a les famílies com als professionals sobre el vincle afectiu, i la seva importància en el desenvolupament integral del nen.

En l’actualitat, es té molt present, i fins i tot, en casos de maltractament, sempre s’intenta, si és possible, que el nen romangui en la seva família d’origen.

En el cas de l’escola, durant el període d’adaptació, també es té en compte la importància del trencament d’aquest vincle amb els pares i l’establiment de nous.