dijous, 25 d’agost del 2011

Reflexió personal documental Ser y Tener

Aquest documental ens mostra la labor d’un mestre en una petita escola unitària de França.

Ser y tener. Être et avoir trailer:



Informació sobre aquest documental:

2002. Francia. 104 min.

Dirección: Nicolas Philibert.

Género: Documental.

Producción ejecutiva: Gilles Sandoz.

Música: Phillippe Hersant.

Fotografía: Katell Djian y Laurent Didier.

Montaje: Nicolas Philibert.

Intervenciones: Georges Lopez, Laura, Guillaume, Julien, Jonathan, Nathalie, Olivier, Alizé, Johann, Jessie, Jojo, Marie, Létitia, Axel.


Reflexionem sobre:

L’actitud del mestre

El mestre sempre està pendent de tots els seus alumnes des de que arriben a l’escola i els està esperant fins que és l’hora de sortir.

Ha creat un entorn agradable, una classe amb plantes i taules rodones. Els nens estan asseguts en grup i ell es va desplaçant per tota la classe.

El mestre aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar, ja sigui donant continguts acadèmics, parlant dels sentiments dels nens o d’esdeveniments futurs, resolvent disputes entre dos nens, etc. També intenta que tots els nens participin de manera voluntària prestant especial atenció a aquells més tímids o insegurs.

Respecta el ritme personal dels seus alumnes, deixant més temps per acabar una tasca quan és necessari.

També és l’encarregat de la disciplina a l’escola, ja que sinó s’estableixen uns límits i unes regles, la convivència seria molt difícil. Quan sorgeixen conflictes entre els nens, no aplica un càstig sinó que fa que reflexionin sobre què ha passat i com es senten.

Fomenta el treball cooperatiu entre els seus alumnes, les tutories dels alumnes grans als petits i la coavaluació.

El vincle que estableix amb els alumnes

Aquest mestre va molt més lluny de la seva tasca, a més de ser un mestre de vocació, és la persona de referència per a aquests nens, realitza funcions d’àrbitre, confessor, psicòleg i mediador. També estableix una bona relació amb les famílies per tal d’aconseguir una continuació de la seva tasca.

Tenint en compte que està tot el dia amb els nens, els ensenya els continguts acadèmics però a més a mès, els ofereix un temps per dialogar, expressar els seus sentiments, treballar en grup, ajudar i coavaluar als companys, és una persona molt important per a ells.

Explica als seus alumnes que el pròxim any ja no estarà a l’escola, els prepara per aquest moment trist perquè s’ha establert un vincle afectiu i els nens han d’estar preparats, és a dir, treballa el dol de la separació.

Quan venen uns nens a visitar l’escola que començaran el pròxim any, intenta establir punts de connexió entre els nens nous i els alumnes. Es tracta d’una molt bona oportunitat per a què tots es comencin a conèixer.

Com gestiona l’espai i el temps

L’aula es mostra com un espai agradable, amb una part per realitzar les tasques i també un espai per relaxar-se. També disposen d’un jardí que el mestre cuida ell mateix.

En quant al temps, el mestre respecta en tot moment els ritmes dels seus alumnes, deixant més temps si el nen el necessita i no atabalant.

Un bon mestre ha de propiciar un clima agradable per treballar i ha d’entendre els diferents ritmes d’aprenentatge dels seus alumnes, i aquest mes ho fa a la perfecció.

El treball quotidià de les emocions

Les emocions es treballen diàriament d’una manera molt natural. En qualsevol moment es pot parlar dels sentiments. Per a ell, és molt important la verbalització de les emocions.

També prepara als seus alumnes per a esdeveniments futurs que els poden afectar com el canvi a l’institut o la seva jubilació. En el cas de l’institut, tots els nens fan una visita per conèixer el nou lloc. Ell com a figura de referència els acompanya a un nou lloc per facilitar aquest canvi.

Quan parla de la seva jubilació, els explica que és el seu últim any i que no han d’estar tristos, intentant normalitzar la situació.

No es realitzen activitats específiques per a treballar les emocions ja que és un treball diari que forma part del plantejament sobre educació que té aquest professor.

Per finalitzar m’agradaria proposar un altre exemple d’escola que es preocupa del desenvolupament integral del nen, és el que es mostra a la pel·lícula Hoy empieza todo (Ça commençe aujourd’hui) de Bertrand Tavernier.

Us convido a veure el tràiler d’aquesta pel·lícula:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada