Lectura reflexiva de la lectura Condiciones de la escuela

Lectura reflexiva de la lectura Condiciones de la escuela del llibre Necesidades en la infancia y en la adolescencia de Félix López.

Segons l’autor, l’escola és la institució més universal dels països desenvolupats, ja que els nens passen durant molts d’anys. Disposa d’uns educadors formats que poden treballar educativament.

L’escola ha d’intentar aconseguir una adequada integració de tots els alumnes, eradicant el fracàs escolar i promovent no tan sols els continguts instrumentals o acadèmics sinó el benestar personal i social.

També és el segon factor protector fonamental, malgrat que pot convertir-se en un factor de risc si es fracassa en ella. El fracàs escolar és un dels camins cap a la marginació i la delinqüència.

Per això, l’escola ha de ser una institució sense conflicte entre rendiments i benestar. Crec que aquesta frase resumeix el concepte d’escola ideal, però és un concepte recent que es comença a aplicar, i que malauradament no es dóna en totes les escoles.

Al llarg de la història ens trobem amb 3 models d’escola infantil:

	GUARDERIA O ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN
ORIGEN	Model original històricament. Apareix per les necessitats econòmiques de la industrialització i la incorporació de la dóna al treball.	Modelo que defèn actualment l’administració. Idea positiva de l’educació infantil.	Importància de la seguretat emocional i l’autoestima en la primera infància. Fonamentat en la teoria de l’afecció i els coneixements actuals sobre el rol de l’autoestima.
OBJECTIUS	Sense preocupació educativa. Oferta cuidats sanitaris i satisfà necessitats físiques.	S’assenta sobre coneixements psicològics i pedagògics. Impregnat de preocupacions didàctiques i suposa un projecte educatiu integral. El futur del nen i el rendiment són preocupacions fonamentals.	Benestar del nen en lloc del rendiment. El repte és aconseguir els assoliments educatius tenint com a eix la satisfacció de les necessitats del nen en el present.
CONCEPCIÓ DEL NEN	Ser passiu. No es pot ensenyar, els nens no tenen maduresa suficient.	Ser actiu amb capacitat d’aprendre.	Model actiu i capaç d’aprendre però amb necessitats.
PERSONAL	Qualsevol que sàpiga cuidar-los i entretenir-los.	Amb preparació psicopedagògica, ha d’estar especialitzat.	Amb preparació psicopedagògica. Capaços de transmetre seguretat, alegria i estima, sense discriminar.
TIPUS DE MODEL	Negatiu. La guarderia és un mal menor per a mares que no poden atendre als seus fills.	Es produeix un canvi qualitatiu respecte a l’anterior.	Eix organitzador de la seguretat emocional.

Després de comparar els 3 models en aquest quadre resum, nosaltres com a futurs professionals, ho hem de tenir molt clar. El model de la casa del nen, en el qual es té en compte, el nen i les seves necessitats sense renunciar als continguts acadèmics, apareix com el més complet, i hauria de ser l’ideal per a tothom.

En relació a la seguretat emocional, l’escola pot ser una amenaça o pot contribuir a ella. Els elements desencadenants d’un procés d’inseguritat són:

- Lloc amb el qual no està familiaritzat.

- Ambient físic inadequat (espais mal adaptats o amb excés de soroll).

- Dificultats per interactuar amb els seus iguals.

- Activitats proposades poden crear dificultats i inseguretats.

- L’ingrés en l’escola és la primer separació prolongada i repetida amb un lloc i persones no familiars.

- La manca del concepte de temps per esperar la tornada de les figures d’afecció.

- La impossibilitat de fer-se un mapa cognitiu espacial d’on són i la distància a casa.

- El trencament dels hàbits alimentaris, de neteja, son, joc, etc, de la vida familiar.

- La pèrdua d’elements de privacitat.

- La competència amb els altres en les tasques.

- El tracte discriminatori dels educadors.

- La tendència a empatitzar amb els plors i protestes.

La manera de viure el període d’adaptació, varia d’un nen a un altre. Per controlar aquestos riscos es poden prendre les següents mesures:

- Familiaritzar prèviament al nen amb el lloc, educadors, companys.

- Incorporació progressiva d’alumnes i respecte al temps.

- Permetre la companyia d’algun familiar durant els primers dies.

- Mantenint una línea telefònica de contacte oberta amb les figures d’afecció.

- Formar grups petits.

- Evitar moments d’excés de soroll o de moviment d’alumnes majors.

- Proposar activitats significatives, curtes, variades, en microgrups.

- Oferir una organització de l’espai i dels objectes còmoda.

- Creant un espai per a coses personals.

- Controlant els casos d’abús en la interacció conflictiva.

- Procurant que els educadors mantinguin la seva continuïtat en el centre.

- Aconsellant que vegi als companys de classe fora del centre.

- Afavorint l’intercanvi constant d’informació amb els pares.

- Altres mesures per afavorir l’autoestima:

• Afavorir l’acceptació positiva de la seva figura corporal.
• Afavorir l’acceptació de qualsevol diferència.
• Evitar desqualificacions o comparacions.
• Proposar tasques en les quals pugui tenir èxit.
• Realitzar programes de promoció de l’autoestima, les habilitats socials i interpersonals.

Per això, l’escola hauria de conscienciar i cuidar el currículum ocult, i oferir programes de desenvolupament.

- Escola de la seguretat emocional versus escola dels rendiments.

“L’escola reprodueix els valors dominants, imposa uns continguts d’aprenentatge seleccionats per la classe dominant, i selecciona i classifica als ciutadans”.

L’escola és un espai de llibertat que pot fer anàlisis crític de la societat i on es pot aprendre habilitats per viure millor.

- Context, objectius i continguts dels aprenentatges que permetin millorar la qualitat de vida de les persones i de la comunitat.

L’escola pot oferir igualtat d’oportunitats i ocupar-se de la formació integral.

- Possibles programes concrets.

Alguns dels programes per afavorir el desenvolupament de diferents aspectes del desenvolupament personal i social:

• Desenvolupament de dimensions de la personalitat que afavoreixen el benestar de l’individu i la comunitat.
• Programes per afavorir aspectes concrets de la conducta prosocial.
• Programes orientats a potenciar un estil de vida saludable.
• Programes específics orientats al control o desaparició de conductes socials indesitjables.