Introducció
Els maltractes infantils són comportaments produïts per sers humans adults en contextos ideològics i d’estrès ambienta desfavorables. Els professionals de la infància, han de tenir en compte que el sofriment infantil és en gran part el resultat de les incompetències del món adult en satisfer les necessitats dels nens i garantir els seus drets.
Els nens són víctimes que no tenen possibilitat de denunciar i corregir les situacions de violència generades pels adults. En relació a això, un dels objectius de les intervencions de protecció hauria de permetre que els nens siguin subjectes conscients.
Una política de protecció coherent
Proporcionar la millor protecció possible als nens maltractats, implica no solament l’aplicació d’un principi jurídic. L’aplicació justa i oportuna d’aquest principi, a través de mesures de protecció coherents amb les necessitats i drets dels nens, preveu i evita un dany irreversible en el creixement i desenvolupament infantil.
Les intervencions de protecció més adequades s’organitzen a partir de 3 pilars:
1- Avaluació de les competències parentals.
La majoria dels pares, malgrat l’amor que tenen pels seus fills, els descuren i els fan mal perquè no saben com cuidar-los, protegir-los ni educar-los. Aquests pares no van poder desenvolupar les competències parentals necessàries per cuidar als seus fills perquè van créixer en famílies i entorns amb carències i violents.
En molts casos un suport social, educatiu i terapèutic, permet que els pares desenvolupin competències per cuidar dels seus fills. Altres pares, amb personalitats molt danyades, no podien considerar als seus fills com semblants.
Per això, és indispensable l’avaluació de les competències parentals per organitzar les intervencions de protecció infantil. Si després d’un programa de rehabilitació parental no es produeixen els canvis necessaris, s’ha de diagnosticar incompetències parentals cròniques, severes i irrecuperables, i oferir als nens un mitjà de vida alternatiu a la família d’origen.
Les competències parentals no estan determinades ni pels vincles biològics, ni pel sexe sinó per les possibilitats d’aquirir-les durant la vida.
L’ús d’instruments per avaluar les competències parentals, permet la utilització de criteris tècnics per triar les mesures més adequades i oportunes per protegir a un nen víctima de maltractament.
2- Avaluació del dany dels nens víctimes de maltractament.
El maltractament té conseqüències concretes per als nens, no sempre visibles però presents. La seva detecció ha de ser precoç i eficaç.
- Trastorns d’afecció: trastorns en les capacitats d’establir vincles sans amb un mateix i amb els altres. Els nens presenten una afecció insegura, del tipus ansiós ambivalent, evitatiu o desorganitzat.
- Dany traumàtic: els diferents tipus de maltractament provoquen estrès i dolor crònic i de gran intensitat. El dolor i l’estrès són provocats per les persones més significatives, cosa que agreuja els traumatismes.
- Trastorn de socialització: els nens presenten trastorns de la identitat i de la autoestima amb creences negatives sobre si mateixos expressades per comportaments nocius per a ells i els altres.
- Trastorn dels processos educatius: educar implica ensenyar a comportar-se adequadament respectant-se a si mateix i als altres. Els contextos de maltractament no permeten aquest aprenentatge.
- Trastorns del desenvolupament: el maltractament impedeix o dificulta el desenvolupament i el creixement sa dels nens, i pot provocar alteracions en el desenvolupament del sistema nerviós central.
- Trastorns dels processos resilients: les capacitats resilients permeten un desenvolupament sa, malgrat els obstacles i dificultats. El maltractament dificulta el desenvolupament de la resilència.
3- La cura i auto-cura dels professionals que treballen en els programes de protecció infantil.
Una protecció adequada i integral, ha d’aportar els cuidats que un nen té dret a rebre per reparar el dany del maltractament, i ha de garantir una educació i socialització. El paper de la integració escolar és fonamental.
Per aconseguir aquesta integració, les escoles han de disposar de recursos humans suficients i professors amb una formació adequada.
Experiències que afavoreixen l’emergència de la resilència:
- Oferir vinculacions afectives segures, fiables i contínues.
- Reconèixer-los com a víctimes i permetre la presa de consciència de la seva realitat com a víctimes.
- Brindar suport social i afectiu.
- Facilitar la participació dels nens en moviments socials positius.
- Promoure i participar en processos educatius que potencien el respecte dels drets de les persones i la naturalesa.
- Participar i promoure la participació dels nens en activitats amb una visió transcendent d’allò humà.
- Afavorir les experiències que promoguin l’alegria i l’humor.
- Afavorir el desenvolupament de la creativitat i l’art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada